logo-clar-de-llum-blanco
b espanab catalunya

TERÀPIES COMPLEMENTÀRIES:

ergonomia

 

Mètode de reeducació auditiva

Mètode Berard, conegut també com Auditory Integration Training (AIT): és un mètode d’estimulació sensorial de la ruta auditiva del cervell.
Visita concertada.

Els objectius del programa són:

-reduir la hipersensibilitat
-augmentar l’audició en el cas dels pacients hiposensibles
-ajudar el cervell a crear filtres que ajudin a centrar l’atenció

La informació auditiva que ens arriba,  pot ser de dos tipus: sons amb significat i  símbols abstractes (paraules). Si tots dos estímuls es perceben i es processen de forma adequada entenem el món que ens envolta des del punt de vista auditiu.

La desorganització en la entrada auditiva pot afectar a:

-la localització de la font del so
-el control del volum
-el filtrat adequat del so rellevant
-la distorsió auditiva d’algunes freqüències
-la lateralització auditiva
-la discriminació fonològica

Si la qualitat auditiva és dolenta no és fàcil entendre ni seguir les explicacions orals, com a conseqüència es deteriora la conducta d’atenció de l’escolar o de l’adult. Una persona amb una agudesa auditiva excel•lent pot tenir una pèssima qualitat auditiva. No n’hi ha prou amb sentir bé si no es percep i es comprèn sense esforç el que se sent  i és per això que la reeducació auditiva és necessària.

Resultats:

-millora del llenguatge
-millora de l’atenció
-disminució de la hiperactivitat
-major velocitat lectora
-augment en la velocitat de resposta
-disminució de les molèsties sonores
-estabilitat emocional

Tenim diverses maneres de sospitar que un nen pot tenir problemes en la percepció i necessita una reeducació auditiva:

-anomalies en el llenguatge oral: li costa expressar-se verbalment
-problemes per pronunciar un so, una paraula o un determinat fonema
-necessita que li repeteixin les coses diverses vegades
-problemes de concentració i atenció a classe
-li molesten els crits al seu voltant i se sol posar nerviós
-a classe es despista amb facilitat
-sol posar la música alta
-li costa aprendre altres idiomes
-no pot estudiar amb la televisió o la música en marxa

Si sospitem que existeix algun problema auditiu, cal consultar amb l’especialista per realitzar l’examen complet de reeducació auditiva.
Recomanem fer un examen inicial entre els 6 i els 8 anys per prevenir els possibles problemes auditius.

El programa d’estimulació i reeducació auditiva utilitza una varietat d’onze freqüències en música seleccionades amb criteris tècnics i filtrades en el moment  d’acord  amb les necessitats del paciente. . Aquesta música modulada i filtrada s’escolta amb audífons per aïllar sorolls externs.  Es pretén aconseguir  que el cervell escolti sons greus i aguts, forts i suaus amb una alternança contínua per sorprendre’l sense pausa i evitar la seva  habituació. És una espècie de gimnàstica auditiva “ear-aerobics” que té la virtut de dinamitzar l’escolta atenta i uniformar els llindars de percepció, convertint la via auditiva defectuosa en una ràpida i nítida autopista d’informació A través d’aquest programa s’aconsegueix estimular la percepció auditiva de tal forma que reorganitza les disfuncions del centre sensorial per a que el cervell no estigui més sobrecarregat amb informació desorganitzada.

Abans d’aplicar el programa, s’intenta partir de les dades d’una avaluació auditiva al més minuciosa possible.
Es tracta de saber com és la qualitat de l’audició: agudesa i uniformitat en els llindars de percepció, distorsions, discriminació, lateralitat, temps de resposta, nitidesa en la percepció i seguretat en les respostes.

El programa consta de 20 sessions d’audició musical que duren 30 minuts cada una, deixant un interval mínim de 3 hores entre cada sessió. Es reben 2 sessions diàries durant 2 setmanes consecutives.
Es fan comprobacions audiomètriques en concloure la primera meitat del tractament i en finalitzar.

Quan el nadó neix, totes les seves respostes són reflexes, perquè el seu cervell encara no està format del tot. Durant el primer any de vida es produeixen moltes connexions, gràcies a les experiències que va tenint amb l’ambient que l’envolta. El cervell té una plasticitat extraordinària i només es desenvolupa fent-lo servir, és a dir, no podem privar els bebès d’experimentar, ja que d’aquesta manera estarem col•laborant en la creació de noves connexions neurològiques. El cervell sempre està aprenent.

Si el nen no passa per totes les etapes del desenvolupament motor que li corresponen, algun d’aquests reflexes pot ser que no s’integri, de manera que posteriorment sorgeixin problemes, per exemple, a nivell postural.

Tots els reflexos s’han d’integrar durant el primer any de vida. Si això no passa, aquestes respostes reflexes (per exemple, quan algú et toca per darrere i fas un salt o fins i tot arribes a cridar, o quan et tiren una pilota i l’únic que et surt és protegir-te del cop) no es convertiran en respostes voluntàries i controlades, i llavors el nen tindrà problemes en el seu dia a dia.

Aquests problemes es manifesten sobretot durant l’etapa escolar, encara que hi ha molts adults que tenen aquests reflexes sense integrar i no ho saben.
Saltar-se alguna etapa evolutiva com per exemple l’arrossegament, el gateig, etc. té unes repercussions molt importants. No hem de creure que el nostre fill/a és millor o més llest perquè camina abans, sinó que hem de pensar que aquests nens podrien tenir un problema en el futur.
De fet, segons la meva experiència professional, no tots els nens que no han gatejat tindran problemes d’ aprenentatge, però dels que tenim en teràpia per problemes d’aprenentatge, no n’ha gatejat cap.

El gateig és una fase fonamental per a desenvolupar l’habilitat d’enfocament, la consciència corporal i la integració de la part dreta i esquerra del nostre cos.
Quan una persona, ja sigui nen o adult, té problemes d’enfocament, però a més a més té uns reflexes determinats sense integrar, treballem des de la base del problema i a través d’aquesta teràpia de moviments rítmics aconseguim crear connexions neurològiques (que no es van crear al moment oportú) que ajudaran a integrar aquest reflex actiu i a millorar automàticament l’enfocament.

-malaptesa
-mala posició corporal
-mala coordinació ull-mà
-mala agafada del llapis (amb massa força o manifestant hipersensibilitat a les mans)
-mal equilibri
-problemes de lectura
-falta de concentració i atenció
-immaduresa emocional
-al pacient no li agraden les sorpreses
-el pacient mou la boca quan escriu
-el pacient s’asseu a una cadira i no para de moure’s
-mala escriptura i dibuix, desordenat i brut
-mal integrats els dos costats del cos (problemes amb la dreta i l’esquerra)
-el pacient va corbat
-el pacient camina de puntetes

reflejo-moro

És el "reflex de l’ensurt". Qualsevol estímul que no s’esperi (visual, auditiu, tàctil,...) desagrada i sol crear una resposta exagerada de sorpresa per part del pacient. Solen tenir-lo persones molt tímides i a qui no agraden les coses noves. Per això estan en constant alerta, atents a tot el que els envolta, però a res en concret. Tot això els crea molta ansietat i el seu cos està tens, la qual cosa els comporta molta despesa d’energia. Són molt negatius.
És dels primers reflexos que han d’integrar-se (3-4 mesos de vida) i, si no és així, posteriorment afecta l’aprenentatge del nen, la seva autoestima, la coordinació i l’equilibri.

reflejo-tonico

La integració d’aquest reflex permet, per una banda, la segmentació del cap  i  el cos, permetent l’equilibri; i per una altra banda, la segmentació de la part dreta i esquerra del cos, permetent el desenvolupament  de la lateralitat  i direccionalitat (contralateralitat). Per aquest motiu, aquest reflex està molt relacionat amb la dislèxia.

Si no s’integra aquest reflex,  és incapaç de que la "mà dreta no pot arribar a saber què fa la mà esquerra", no pot creuar l’eix del cos (cosa molt important en la lectura i l’escriptura, perquè seguim amb els ulls la línia d’un paràgraf) i l’enfocament i la binocularitat no es desenvolupen correctament.

reflejo-tonico-simetrico

Aquest reflex és posterior a l’anterior.
La integració d’aquest reflex permet la segmentació de la part superior i inferior del cos, i la del cap amb el cos. És el que permet al nen gatejar; si no l’integra, no gatejarà o no ho farà de la forma correcta.

Si no s’integra, a més a més, fa que el nen no desenvolupi força als braços i que tingui una postura corporal pobra. Pot acabar tenint problemes al maluc i no desenvolupar correctament les habilitats visuals.

reflejo-tonico-laberintico

Aquest reflex està molt relacionat amb l’equilibri  i amb el to muscular. Per tant, la no integració d’aquest reflex afectarà aquelles etapes del desenvolupament  que requereixen  equilibri  i coordinació (gateig, caminar, córrer,...).

A nivell visual, no integrar-lo afectaria moltes de les habilitats visuoespaials.

reflejo-espinal

És el reflex del "cul inquiet" quan no està integrat. Al naixement permet que el bebè surti pel canal del part i quan madura permet que el cos no es mogui com un bloc, sinó que una part del cos pugui fer un moviment independent de l’altra part del cos (homolateralitat).

L’existència d’aquest reflex fa que el pacient tingui massa sensibilitat a la zona lumbar, per la qual cosa simplement un cinturó o roba ajustada el fa estar incòmode i no para de moure’s a la cadira. Per aquesta incomoditat, són incapaços de fer una activitat que demani una coordinació fina, no poden mantenir l’atenció ni la concentració i tenen mala memòria.
A més a més, també està relacionat amb aquells nens que, fora de la edat normal, segueixen orinant-se a sobre.

reflejo-palmar

Quan un nen neix, sempre ens fa molta il•lusió quan ens agafa el dit amb la maneta. Sento dir-vos que no ho fa voluntàriament, és simplement un réflex: quan toquem el seu palmell, els ditets se li tanquen i t’agafen de forma inconscient; per això i pel mateix motiu, no et deixa tampoc de forma voluntària.

Aquest reflex no integrat fa que el pacient no agafi bé el llapis, que faci molta força quan escriu, que tingui mala escriptura (bruta i desordenada) i que no li agradi escriure, pintar o dibuixar.
Està molt relacionat amb el reflex de succió: quan el nen agafa el dit de la mare estimula la succió. Així, si els dos reflexes no estan integrats, el nen mourà la boca o treurà la llengua al escriure o fer tasques de coordinació motora fina, o fins i tot , li caurà la baba.

 

La teràpia de moviments rítmics es basa en una teràpia durant la qual el bebè o nen/a a fer una sèrie d’exercicis que provoquen una estimulació  a nivell troncoencefàlic. Això permet que generi  un desenvolupament neurològic, d’estímul i funcionament  motor adequat. Està provat que  aquesta teràpia és altament exitosa amb nens amb discapacitats neurològiques greus.

La teràpia de moviments rítmics consisteix en suaus exercicis actius i passius que fan estimular la musculatura del bebè o nen/a i que relaxen les tensions que tingui. Com a conseqüència de l’enfortiment muscular, el pacient pot aixecar el cap i el tronc de forma correcta. A més a més, les connexions neuronals del bebè s’enforteixen i es connecten entre elles.
L’aparició de reflexes al bebè és el resultat de la correcta aplicació de la teràpia de moviments rítmics, més concretament els anomenats exercicis isomètrics. La prevenció i l’ajuda al desenvolupament del bebè són necessàries pel seu correcte creixement.

Informació addicional sobre teràpia de moviments rítmics: http://www.reflejosprimitivos.es


La fototeràpia sintònica probablement  és la teràpia de llum més avançada  de la ciència clínica. Des de 1920  s’ha fet servir de manera efectiva per part d’optometristes americans per tractar pacients amb funcions visuals ineficaces.

Una funció visual ineficaç (problemes d’enfocament, problemas de convergència o mals moviments dels ulls) pot afectar tots els aspectes de la vida quotidiana, incloent-hi el rendiment acadèmic, el rendiment esportiu i l’eficàcia a treballa feina, ja que el 80% de l’aprenentatge es realitza a través dels ulls.

El diagnòstic dels pacients es realitza basant-se en els símptomes que presenten, en l’avaluació visual, el rendiment visuomotor i la sensibilitat de la visió perifèrica. Poden també tenir visió borrosa, ull gandul, estrabisme, visió doble o problemes d’aprenentatge. En determinats casos, aquests pacients es poden tractar a través dels ulls amb llum visible en forma de colors.

No totes les estructures de la retina de l’ull (sensibilitat a la llum) proporcionen visió. Algunes connecten la retina directament amb centres cerebrals no visuals com l’hipotàlem  i  la glàndula pineal. Aquests centres influeixen en l’equilibri elèctric, químic i hormonal que afecta les funcions del cos, incloent-hi la visió. Els canvis amb la fototeràpia sintònica  són bioquímics, és a dir, provoquen efectes químics que estabilitzen el sistema nerviós autònom.

S’ha comprovat que un gran nombre de nens amb problemes d’aprenentatge tenen reduïda la sensibilitat de la visió perifèrica. Durant  i després de la terapia sintònica van mostrar una millora  en la visió perifèrica i en les habilitats visuals. Els individus de control que no varen seguir  la teràpia no van millorar ni la visió perifèrica, ni els símptomes, ni el rendiment.

La fototeràpia sintònica es pot fer servir com a tractament principal o com a complement  d’altres teràpies per ajudar a millorar: estrabismes, ambliopies, problemes d’acomodació  o convergència, astenopies, ametropies, dèficits d’atenció, problemes d’aprenentatge relacionats amb la visió, problemes de comportament, constriccions en camps visuals associats a l’estrès visual, lesions cerebrals, disfuncions oculars degeneratives i traumes emocionals.

Símptomes visuals:

-visió borrosa o fluctuant
-fatiga visual
-visió perifèrica reduïda
-enlluernament o sensibilitat a la llum
-problemes amb la visió nocturna

Problemes relacionats amb la visió:

-mals de cap
-mala concentració o problemes d’atenció
-problemes de lectura
-baix rendiment acadèmic
-problemes amb la conducció o amb la percepció de profunditat
-dificultats amb el rendiment a la feina o amb les feines de prop prolongades.

Traumatismes o estrès:

-trauma físic
-mental
-emocional

Com mostrem en aquesta llista, existeixen nombrosos  símptomes  pels quals la teràpia sintònica pot ser un tractament d’ajuda per completar i potenciar el processament d’informació visual.

El programa complet consta de 20 – 25 sessions de 10 minuts de durada, 5 o 6 dies per setmana.

A la 1ª avaluació es realitza el mesurament dels camps visuals que, junt amb l’examen optomètric, ens aporta el diagnòstic necessari per recomanar la terapia sintònica.

El tractament més comú és el que es duu a terme a la consulta, encara que també es pot fer a casa.
Després de la sessió diària de fototeràpia sintònica, s’aconsella que durant mitja hora no es faci servir l’ordinador ni es jugui amb la tauleta, ja que aquestes activitats provoquen tensió o fatiga ocular.

La teràpia sintónica se sol realitzar de manera única o com a complement de la teràpia visual o la reeducació auditiva.
En general, durant la terapia sintònica es poden fer exercicis visuals que no requereixin gaire atenció visual.